Ruta de nord a sud - 206.00 Km -


Lleida és una ciutat situada a la Depressió Central, capital de la comarca del Segrià, de la Vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del Bisbat de Lleida i amb uns 140.000 habitants. Una capital que a través del seu llegat històric, cultural, la seva gastronomia, el seu comerç... ens permet una descoberta agradable. La ciutat ofereix moltes possibilitats de conèixer-ne la història i la cultura a través dels seus monuments, encapçalats pel més emblemàtic de la ciutat, la Seu Vella (catedral antiga), edifici romanicogòtic que corona la ciutat. El Castell del Rei i el castell templer de Gardeny, el Palau de la Paeria (seu de l’Ajuntament), l’antic Hospital de Santa Maria (gòtic, actual Institut d’Estudis Ilerdencs), la Catedral Nova de Lleida (barroca), els edificis modernistes i les esglésies medievals de Sant Llorenç i Sant Martí constitueixen també visites més que recomanables. El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu d’Art Jaume Morera, el Centre d’Art La Panera, el Roda Roda (que exhibeix cotxes i motos d’època) i el Museu de l’Aigua configuren també un ventall d’espais culturals de gran interès. Quant als espais naturals, el parc fluvial de la Mitjana, la canalització del riu Segre i els Camps Elisis conviden a agradables passejades. Com a capital amb bones connexions, sortirem de Lleida per la C-12, que en només 26 km ens permetrà arribar fins a Balaguer. Una carretera ràpida i transitada. Moltes rectes i un entorn més de secà.

Balaguer, capital de la Noguera, amb 17.000 habitants aproximadament, és el segon municipi en població de la província. Hi destaca l’església gòtica de Santa Maria, el santuari del Sant Crist, el convent de Sant Domènec i l’antic cenobi de Santa Maria de les Franqueses. A banda dels edificis religiosos, són també interessants el centre històric, l’emblemàtica plaça del Mercadal, les restes del Castell Formós, les muralles gòtiques, el Museu de la Noguera (arqueològic) i el curiós Centre d’Interpretació de l’Or del Segre. Podem visitar aquests espais, perquè ens vénen de pas, i així tenir una perspectiva de Balaguer i la seva història abans d’agafar la carretera C-13 que ens ha de portar a Fontllonga, poble vinculat a Camarasa, a través de 33 km de carretera divertida i en un entorn de pantans que ens endinsarà en la serra del Montsec. Seguint per la C-13 en un marc perfecte i vistós seguirem durant uns 29 km travessant tot el Montsec fins arribar a Tremp. Abans, però, haurem passat pel costat de la Baronia de Sant Oïsme, un petit conjunt d’edificis dominat per l’església romànica de Sant Bartomeu i les restes de l’antic castell de Sant Oïsme, amb la seva singular torre rodona.

Tremp és la capital de la comarca del Pallars Jussà, amb uns 6.300 habitants. El municipi s’estén entre la zona del Prepirineu català, a l’oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l’est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d’altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp, o Conca Deçà, constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) —amb una gran riquesa faunística (cérvols, isards, voltors, trencalossos, etc.)— i Montsec d’Ares (1.678 m). Seguint per la C-13 i tot travessant el pantà de Sant Antoni en un entorn ja de Prepirineu, continuarem la conducció durant uns 13 km de bon asfalt i arribarem fins la Pobla de Segur.

A la Pobla de Segur, municipi de la comarca del Pallars Jussà, ens podem aturar per hidratar-nos o relaxar-nos. Aquí és interessant visitar la Casa Mauri, d’estil modernista, i l’Espai Raier, per conèixer qui eren els raiers, la seva història i la duresa del seu ofici. Travessarem el terme de nord-est a nord-oest, passant pel centre, seguint la carretera N-260, que comparteix traçat amb l'anterior. Ara bé, un cop a la Pobla de Segur, aquesta carretera creua plenament el nucli urbà, i quan arriba a l'extrem sud de la vila, un cop superat el riu Flamisell, segueix la riba dreta d'aquest riu, aigües amunt, i ens condueix a Senterada i al Pont de Suert. Nosaltres proposem seguir la ruta per la N-260, però també hi ha la opció d’agafar la L-503 i endinsar-nos a la Vall Fosca i gaudir del paisatge, els poblets i els llacs anteriors a l’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (amb un espectacular telefèric que puja de Sallente, a 1.770 m, fins a l’Estany Gento, a 2.154 m, en 10 minuts). Considerant però que aquesta última és una carretera sense sortida, seguim la N-260 que, novament, amb un tram de boniques corbes i bon asfalt, ens porta fins a Sort.

Sort, petita capital de comarca amb uns 2.300 habitants, té com a principal recurs la natura i el riu, la Noguera Pallaresa. A la vila, considerada un dels centres neuràlgics dels esports d’aventura del Pirineu, trobem espais curiosos com la Presó-Museu Camí de la Llibertat, que forma part del projecte “Perseguits i salvats” impulsat per la Diputació de Lleida i que recupera les rutes catalanes de fugida del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial. Darrerament també és coneguda per la loteria (La Bruixa d’Or), ja que molta gent s’hi atura per fer honor al nom del municipi. En aquest punt recuperarem la C-13 que en un tram d’uns 14 km ens portarà ja a ple Pirineu per carreteres de corbes, estretes i amb magnífiques vistes. La nostra propera parada serà Llavorsí.

Llavorsí és un petit poble de poc més de 350 habitants travessat pel riu Noguera Pallaresa i situat a la capçalera de les Valls d'Àneu. És situat a la Vall d'Aurati i ofereix d'una bella panoràmica de les muntanyes que l’envolten. Les activitats de turisme actiu com el rafting, el barranquisme i el caiac, entre d'altres, donen vida a aquesta població ben coneguda pel Concurs de Gossos d’Atura que hi té lloc el mes d’agost i caracteritzada per un paisatge muntanyós i abrupte, típicament pirinenc. Endinsant-nos al Pirineu i als ports de muntanya, agafarem la carretera local L-504, que en 20 km de ruta plenament pirinenca ens conduirà fins a Tavascan envoltats per prats i boscos de muntanya i creuant diverses poblacions com Esterri de Cardós, amb l’interessant església romànica de Santa Maria.

Tavascan, és un poble de menys de 100 habitants del terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà. És situat a la dreta del riu de Lladorre i a l'esquerra del de Tavascan (tram superior de la Noguera de Cardós), justament a l'interfluvi dels dos rius. És en un coster, entre 1.106,9 i 1.154,5 metres d'altitud i amb excel·lents vistes panoràmiques. Es tracta d’un poble d’arquitectura pirinenca, que ens ofereix una església destacada, Sant Bartomeu, un preciós pont romànic i, ben a prop, una visita curiosa: la central hidroelèctrica subterrània de Tavascan. Recularem novament per on hem vingut tot fent una excursió i un cop a Llavorsí agafarem de nou la C-13 per fer els darrers 20 km de Pirineu en direcció nord que ens portaran fins a Isil. Pel camí, ja a les valls d’Àneu, trobem diversos nuclis pirinencs com Esterri d’Àneu, agradable població on podem visitar el nucli antic, el pont romànic, l’església parroquial o la seu central de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, creat per preservar el patrimoni cultural i etnològic de la zona.
 
Isil és un poble de tipologia plenament pirinenca del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Situat en el curs del Noguera Pallaresa, a totes dues riberes del riu, el qual, a més, forma una mena d’illa justament en aquell lloc. En aquesta “illa” es troben l'església de la Immaculada (gòtic tardà), la Casa rectoral o Abadia, i l’església de Sant Joan (romànica), bastida a les afores. Precisament per Sant Joan s’hi celebra la festa de les falles (baixada nocturna de torxes d’origen ancestral), les més famoses del Pallars Sobirà. És a 1.163,4 metres d'altitud i serà un lloc perfecte per descansar i relaxar-se de la jornada moturista.



Comentaris